En l'àmbit del dret i de l'administració, les locucions catalanes equivalents a la castellana obrante en, que serveix per indicar on es troba o de qui depèn un document o una informació, poden ser que consta en o bé que és en poder de, però no obrant en. Concretament, l'expressió que consta en es refereix a llocs (expedients, registres, institucions, etc.) mentre que és en poder de remet a persones o a institucions que puguin actuar com a persones jurídiques.

Així doncs, en comptes de dir:

Certifico que, segons les dades obrants en el Padró municipal, la senyora X està empadronada a Manresa
L'expedient obrant en el ministeri fiscal no és pertinent en aquest cas

cal dir:

Certifico que, segons les dades que consten en el Padró municipal, la senyora X està empadronada a Manresa
L'expedient que és en poder del ministeri fiscal no és pertinent en aquest cas.